lunes, diciembre 08, 2008

Taxi, Inmigrant, Barcelona

Aquest divendres després d'un sopar molt divertit a ca la Montse, la Noe i jo tornàvem cap a casa i vam decidir compartir taxi(per allò de la crisi). Jo pensava que un divendres com aquest, i al centre, la cosa seria força complicada, però es veu que la crisi també està afectant al sector i de seguida vam enganxar un.

Feia anys que no agafava un taxi, i ja ni me'n recordava del que és haver de patir a un taxista dels que aprofita la carrera per deixar anar totes las seves neuras i de pas estalviar-se la factura del terapeuta. Doncs aquest divendres ens va tocar un d’aquests.

Només va fer falta que el digués que em sorprenia que coneixés el meu carrer per que el paio comencés a queixar-se dels nous taxistes paquistanessos, que si no coneixen Barcelona, que no saben parlar català, ni tant sols castellà... La Noe i jo vam flipar bastant i ens vam limitar mirar-nos amb un dissimulat somriure.

El paio s'anava escalfant(en tots els sentits) i en arribar a la Rambla, la va agafar amb las prostitutes africanes. Que si mira aquestes tias, que si van ficant la mà al paquet per enganxar clients , que si et refreguen el cul per provocar-te, que quina imatge donen de la ciutat als guiris…

Tot el viatge va ser un continu despotricar, de bon rotllo això si, contra tot aquell que vingués de fora sense fer cap distinció de raça, religió, nacionalitat o sexe. Allà va rebre tothom. I mentrestant la Noe i jo ens anàvem donant cops de colze i ens aguantàvem el riure com podíem.

Arribant a casa meva els va tocar el torn als llatins, que si són uns porcs, que si has d'anar amb molt de cura per que no et vomitin als seients, que si aquesta gent no saben circular, bla-bla-blà, bla-bla-blà,... Jo provava com podia d'aguantar-me la riallada i ja no sabia on mirar. Si el mirava a ell malament, ì si mirava a la meva amiga encara pitjor.

Al final fins i tot em va saber greu baixar-me del taxi per que m'ho estava passant de conya. Era com veure Taxi Driver protagonitzada per Alfredo Landa: un fachenda que vol netejar la ciutat, però que a la vegada, resulta entranyable.

La Noe, com a mínim, va poder gaudir mitja hora més del seu discurs fins que va arribar a casa seva. Ja m'explicarà.
_

6 comentarios:

Tot Barcelona dijo...

Sin tocar lo que me suena y sin robarme protagonismo ....ehhh¡¡¡¡ Pues me parece una entrevista de cojones y una magnifica foto, de verdad....eso es lo que me gusta....¡¡¡i el tio del taxi-badulake amb la seva cresta i tot...es genial...¡¡¡Tot-Cetina.ajjjj¡¡¡¡¡¡¡¡

Anónimo dijo...

AQUEST PAIO ES UNA "MINA".T' IMAGINAS QUANTS "POST" PODEN SORTIE D' AQUETS VIATGE? REPETEIX HOME REPETEIX.... JUGANT AMB BCN....

c.e.t.i.n.a. dijo...

Si los taxistas son una raza aparte, los taxistas nocturnos son ya otra especie

Anónimo dijo...

Que fuerte lo del taxista...todavía me parto cuando pienso en el viajecito!!! El tío continuó con su rollo hasta llegar a Sant Boi...y encima cuando llegamos, se gira, me mira, sonríe y me dice..."Be, ara ja sé on vius"!!! En ese momento no sabía si ponerme a reir o a llorar...si alguna vez recibo su visita inesperada seréis los primeros en saberlo!!!

Tot Barcelona dijo...

Señora NOEMI : Por supuesto, estamos esperando la nueva llamada del interfecto. Yo, de él, sin duda insistiría. Me deja Ud. ese regusto de del taxista sin duchar frente a una persona de buen ver. ( psss con doble sentido, para que engañarle). Deseo saber el final. Salut

Charlie dijo...

I què era? Andalús? Extremeny?